Trastorn de pànic

Trastorno de pánico

Què és el trastorn de pànic?

El trastorn de pànic es caracteritza per la presencia repetida d’atacs de pànic inesperats. Un atac de pànic és l’aparició sobtada de por o malestar intens que arriba a la seva màxima expressió en pocs minuts. Durant aquest temps es produeixen quatre o més dels símptomes següents:

* Palpitacions i acceleració de la freqüència cardíaca.

* Sudoració.

* Tremolons o sotragades.

* Sensació de dificultat per respirar o d’asfíxia.

* Sensació d’ofec.

* Dolor o molèsties en el tòrax.

* Nàusees o malestar abdominal.

* Sensació de mareig, inestabilitat, atordiment o desmai.

* Calfreds o sensació de calor.

* Sensació d’entumiment o formigueig.

* Desrealització o despersonalització.

* Por a perdre el control o a “tornar-se boig”.

* Por a morir.

Aquest símptomes poden anar acompanyats d’una sensació de perill imminent i una intensa necessitar d’escapar. Després de patir aquests atacs de pànic, les persones queden amb freqüents preocupacions sobre l’aparició de nous atacs i les conseqüències que aquests puguin tenir (per exemple por a perdre el control, a tenir un atac de cor o a “tornar-se boig”). A més, poden aparèixer canvis en el comportament relacionats amb els atacs (comportaments destinats a evitar els atacs de pànic com, per exemple, evitar l’exercici o les situacions no familiars, evitar situacions estressant o substàncies excitants com la cafeïna) (1).

El trastorn de pànic és un dels trastorns d’ansietat més freqüents. Alguns estudis epidemiològics han descrit que entre el 2 i el 5% de la població el patirà en algun moment de la vida. Aquest trastorn sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys, tot i que pot presentar-se a qualsevol edat, i afecta amb major freqüència a dones que a homes en una proporció de 2:1 aproximadament (1,2).

En l’origen del trastorn de pànic hi intervenen diversos factors com els psicològics (trets de personalitat i sensibilitat a l’ansietat), els biològics (factors neuroanatòmics i genètics) i els ambientals (situacions estressants com malalties, mort d’un familiar, experiències negatives amb fàrmacs o drogues, etc.) (3-7).

El tractament

Per al tractament de trastorn de pànic, les teràpies que compten amb major reconeixement i amb major evidencia de la seva eficàcia, son la teràpia farmacològica i la teràpia psicològica de tipus cognitivo-conductual, per la qual cosa s’han convertit en els tractaments de primera elecció per a aquest trastorn. Es considera que tanta la teràpia farmacològica com la teràpia

cognitivo-conductual, son eficaces en la reducció i eliminació dels símptomes de trastorn de pànic. De totes maneres, és important destacar que s’ha demostrat que els efectes terapèutics obtinguts amb la teràpia cognitivo-conductual es mantenen durant més temps que quan s’utilitzen tractaments farmacològics, i a més no tenen efectes secundaris (8-11).

Amb la teràpia cognitivo-conductual els psicòlegs pretenem disminuir les interpretacions catastròfiques que els pacients fan dels seus símptomes físics, reduint així la por i la preocupació. Per altra banda, es busca reduir l’ansietat i ajudar al pacient a deixar d’evitar les situacions temudes. Per tal d’aconseguir-ho, s’empren diverses tècniques com la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, les exposicions interoceptives, les exposicions en imaginació i en viu, l’entrenament en respiració controlada i l’entrenament en relaxació (12).

Referències

1. American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders, 5th Edition. Arlington, VA: Authors, 2013.

2. Alonso J, Angermeyer MC, Bernert S, Bruffaerts R, Brugha TS, Bryson H, et al. Prevalence of mental disorders in Europe: Results from the European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMeD) project. Acta Psychiatr Scand. 2004;109(SUPPL. 420):21–7.

3. Kessler RC, Chiu WT, Jin R, Ruscio AM. The Epidemiology of Panic Attacks, Panic Disorder, and Agoraphobia in the National Comorbidity Survey Replication. Arch Gen Psychiatry. 2006;63(4):415–24.

4. G. Asmundson; S. Taylor. Anxiety Disorders: Panic Disorder With and Without Agoraphobia. 2008. p. 578–87.

5. Clark DM. A cognitive approach to panic. Behav Res Ther [Internet]. 1986 Jan [cited 2014 Apr 28];24(4):461–70. Available from: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/0005796786900112

6. Salkovskis PM, Clark DM, Gelder MG. Cognition-behaviour links in the persistence of panic. Behav Res Ther. 1996;34(5-6):453–8.

7. Dresler T, Guhn A, Tupak S V., Ehlis AC, Herrmann MJ, Fallgatter AJ, et al. Revise the revised? New dimensions of the neuroanatomical hypothesis of panic disorder. J Neural Transm. 2013;120(1):3–29.

8. Moreno-Peral P, Conejo-Cerón S, Motrico E, Rodríguez-Morejón A, Fernández A, García-Campayo J, et al. Risk factors for the onset of panic and generalised anxiety disorders in the general adult population: A systematic review of cohort studies. J Affect Disord [Internet]. Elsevier; 2014;168:337–48. Available from: http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0165032714003826

9. American Psychiatric Association. PRACTICE GUIDELINE FOR THE Treatment of Patients With Panic Disorder. 2009;1:313–4. Available from: http://psychiatryonline.org/pb/assets/raw/sitewide/practice_guidelines/guidelines/panicdisorder.pdf

10. Roy-Byrne, P., Craske, M.G., Stein MB. Panic disorder. Lancet. 2006;368(9540):1023–32.

11. Oromendia, P. Detección y tratamiento del trastorno de pánico a través de Internet: El apoyo psicológico como parte de un programa de autoayuda basado en la terapia cognitivo conductual. Tesis Doctoral, 2016.

12. Nezu, A.; Nezu, C; Lombardo E. Cognitive-behavioral case formulation and treatment design: A ploblem solving approach. New York