El trastorn de pànic es caracteritza per la presencia repetida d’atacs de pànic inesperats. Un atac de pànic és l’aparició sobtada de por o malestar intens que arriba a la seva màxima expressió en pocs minuts. Durant aquest temps es produeixen quatre o més dels símptomes següents:
Aquest símptomes poden anar acompanyats d’una sensació de perill imminent i una intensa necessitar d’escapar. Després de patir aquests atacs de pànic, les persones queden amb freqüents preocupacions sobre l’aparició de nous atacs i les conseqüències que aquests puguin tenir (per exemple por a perdre el control, a tenir un atac de cor o a “tornar-se boig”). A més, poden aparèixer canvis en el comportament relacionats amb els atacs (comportaments destinats a evitar els atacs de pànic com, per exemple, evitar l’exercici o les situacions no familiars, evitar situacions estressant o substàncies excitants com la cafeïna) (1).
El trastorn de pànic és un dels trastorns d’ansietat més freqüents. Alguns estudis epidemiològics han descrit que entre el 2 i el 5% de la població el patirà en algun moment de la vida. Aquest trastorn sol aparèixer entre els 20 i els 30 anys, tot i que pot presentar-se a qualsevol edat, i afecta amb major freqüència a dones que a homes en una proporció de 2:1 aproximadament (1,2).
En l’origen del trastorn de pànic hi intervenen diversos factors com els psicològics (trets de personalitat i sensibilitat a l’ansietat), els biològics (factors neuroanatòmics i genètics) i els ambientals (situacions estressants com malalties, mort d’un familiar, experiències negatives amb fàrmacs o drogues, etc.) (3-7).
Per al tractament de trastorn de pànic, les teràpies que compten amb major reconeixement i amb major evidencia de la seva eficàcia, son la teràpia farmacològica i la teràpia psicològica de tipus cognitiu-conductual, per la qual cosa s’han convertit en els tractaments de primera elecció per a aquest trastorn. Es considera que tanta la teràpia farmacològica com la teràpia cognitiu-conductual, son eficaces en la reducció i eliminació dels símptomes de trastorn de pànic. De totes maneres, és important destacar que s’ha demostrat que els efectes terapèutics obtinguts amb la teràpia cognitiu-conductual es mantenen durant més temps que quan s’utilitzen tractaments farmacològics, i a més no tenen efectes secundaris (8-11). Amb la teràpia cognitiu-conductual els psicòlegs pretenem disminuir les interpretacions catastròfiques que els pacients fan dels seus símptomes físics, reduint així la por i la preocupació. Per altra banda, es busca reduir l’ansietat i ajudar al pacient a deixar d’evitar les situacions temudes. Per tal d’aconseguir-ho, s’empren diverses tècniques com la psicoeducació, la reestructuració cognitiva, les exposicions interoceptives, les exposicions en imaginació i en viu, l’entrenament en respiració controlada i l’entrenament en relaxació (12).
Referències
1. American Psychiatric Association. Diagnostic and statistical manual of mental disorders, 5th Edition. Arlington, VA: Authors, 2013.
2. Alonso J, Angermeyer MC, Bernert S, Bruffaerts R, Brugha TS, Bryson H, et al. Prevalence of mental disorders in Europe: Results from the European Study of the Epidemiology of Mental Disorders (ESEMeD) project. Acta Psychiatr Scand. 2004;109(SUPPL. 420):21–7.
3. Kessler RC, Chiu WT, Jin R, Ruscio AM. The Epidemiology of Panic Attacks, Panic Disorder, and Agoraphobia in the National Comorbidity Survey Replication. Arch Gen Psychiatry. 2006;63(4):415–24.
4. G. Asmundson; S. Taylor. Anxiety Disorders: Panic Disorder With and Without Agoraphobia. 2008. p. 578–87.
5. Clark DM. A cognitive approach to panic. Behav Res Ther [Internet]. 1986 Jan [cited 2014 Apr 28];24(4):461–70. Available from: http://www.sciencedirect.com/
6. Salkovskis PM, Clark DM, Gelder MG. Cognition-behaviour links in the persistence of panic. Behav Res Ther. 1996;34(5-6):453–8.
7. Dresler T, Guhn A, Tupak S V., Ehlis AC, Herrmann MJ, Fallgatter AJ, et al. Revise the revised? New dimensions of the neuroanatomical hypothesis of panic disorder. J Neural Transm. 2013;120(1):3–29.
8. Moreno-Peral P, Conejo-Cerón S, Motrico E, Rodríguez-Morejón A, Fernández A, García-Campayo J, et al. Risk factors for the onset of panic and generalised anxiety disorders in the general adult population: A systematic review of cohort studies. J Affect Disord [Internet]. Elsevier; 2014;168:337–48. Available from: http://linkinghub.elsevier.com
9. American Psychiatric Association. PRACTICE GUIDELINE FOR THE Treatment of Patients With Panic Disorder. 2009;1:313–4. Available from: http://psychiatryonline.org/
10. Roy-Byrne, P., Craske, M.G., Stein MB. Panic disorder. Lancet. 2006;368(9540):1023–32.
11. Oromendia, P. Detección y tratamiento del trastorno de pánico a través de Internet: El apoyo psicológico como parte de un programa de autoayuda basado en la terapia cognitivo conductual. Tesis Doctoral, 2016.
12. Nezu, A.; Nezu, C; Lombardo E. Cognitive-behavioral case formulation and treatment design: A ploblem solving approach. New York, NY: Springer, 2004.
